dimecres, 21 de març de 2012

GALERIA D'ESCRIPTORS-03

MICHAEL MORPURGO

 
* Neix a Anglaterra l’any 1943.
* Evacuat a causa de la 2ª Guerra Mundial, tornarà posteriorment a Londres.
* Estudia a diverses escoles de Londres, Sussex i Canterbury.
* Es llicencia en filologia anglesa i francesa a la Universitat de Londres.
* Passa sense èxit per l’excèrcit.
* Entra a l’ensenyament i comença a escriure.
* L’any 1976 deixa l’ensenyament i funda, juntament amb la seva dona, les ‘granges de la Ciutat dels Nens’ un programa perquè els nens de la ciutat descobreixin i estimin la vida al camp.
* És un dels autors més coneguts i estimats entre els nens de tot el món.
* Ha escrit uns 90 llibres, com també contes, guions i dues comèdies musicals. Algunes de les seves obres han estat dutes al cinema.
* Ha obtingut diversos premis.
* Pare i avi, els nens són part important de la seva vida.
* Els seus llibres es caracteritzen per narrar històries màgiques, per bé que també tracten qüestions socials.
* Destaquen L’espasa adormida  i El regne de Kensuke, un èxit de vendes, que narra l’experiència d’un nen que sobreviu en una illa després que el iot del seu pare naufragués.

 

GALERIA D'ESCRIPTORS-02

GIANNI RODARI (Omegna 1920 - Roma 1980). Va estudiar magisteri i va exercir de mestre d'ensenyament primari. L'any 1944, en plena Segona Guerra Mundial, es va comprometre políticament i va participar en la Resistència italiana. Més tard, l'any 1948, sense abandonar mai la pedagogia, Rodari va treballar al diari L'Unità i va començar una intensa i llarga carrera periodística. Va dirigir publicacions per a adults, joves i infants, i va ser redactor d'altres diaris i director d'una col·lecció de llibres d'educació. Va començar a escriure per a gent jove el 1950, però les seves obres van ser fortament combatudes per les estructures educatives tradicionals. Més tard, però, tothom va reconèixer que era el millor escriptor de literatura infantil que havia donat mai Itàlia. Va guanyar en pocs anys una colla de premis literaris i, finalment, el 1970 li van atorgar el premi internacional Hans Christian Andersen, considerat el Nobel de la literatura per a joves.
Sota una capa humorística i fantàstica, les obres de Rodari són una denúncia de la societat de consum i els abusos del poder. Rodari va ser un revolucionari de la literatura per a nois i noies: tot el corrent del gènere fantàstic que avui hi ha arreu del món es pot ben dir que arrenca de les seves creacions.
De les moltes obres que va escriure destaquen: Contes per telèfon, En Gip dins el televisor, La gramàtica de la fantasia, Les aventures d'en Cebeta, El pastís caigut del cel, Gelsomino al país dels mentiders, La fletxa blava, Contes llargs com un somriure, Molts contes per jugar...




EL BINOMI FANTÀSTIC O QUAN DUES PARAULES ES TROBEN
Un conte pot néixer de dues paraules. Dues paraules triades a l'atzar. Han de ser, per anar bé, estranyes entre elles. Suposem que hem triat les dues paraules timbre i lladres. Quan es troben, neix la imatge d'un "timbre per als lladres". Aquest és el conte tal com el va inventar i el va escriure Gianni Rodari.

EL TIMBRE PER ALS LLADRES
El senyor Guillem viu al bosc i té molta por dels lladres. El senyor Guillem no és ric, però els lladres, com s'ho han de fer per saber-ho? Després de rumiar-s'ho bé el senyor Guillem va decidir d'escriure aquest cartell i penjar-lo a la porta: "Es prega als lladres que toquin el timbre. Els deixarem entrar lliurement i podran veure amb els seus propis ulls que no hi ha res per robar. (De nit truquin fort perquè sóc ben sord.) Signat: el senyor Guillem.
Una nit va sonar el timbre. El senyor Guillem va anar a veure qui era. "Som els lladres!", va sentir que cridaven. "Surto de seguida!", va dir el senyor Guillem. Va córrer a obrir la porta, els lladres van entrar amb la barba postissa i l'antifaç als ulls. El senyor Guillem els va ensenyar tota la casa i els lladres van poder veure que realment no hi havia res per robar, ni tan sols una joia petitona com un gra d'arròs. Van rondinar una mica i se'n van anar. "Beneït cartell!", va pensar el senyor Guillem.
Ara els lladres vénen sovint a veure'l. N'hi ha de tota mena, alts i baixos, prims i grassos. Quan veu que els lladres són pobres, el senyor Guillem els regala alguna coseta: una pastilla de sabó, una fulla d'afaitar, una mica de pa amb formatge. Els lladres són sempre amables amb ell i abans d'anar-se'n li fan un reverència.

ENDINSA'T EN EL RELAT!
1. Quina d'aquestes afirmacions és FALSA?
    A. El senyor Guillem és poruc.
    B. El senyor Guillem no hi sent.
    C. El senyor Guillem és poruc i pobre.
    D. El senyor Guillem regala el poc que té a tots els lladres.

2. Quina d'aquestes coses NO regala el senyor Guillem?
    A. Un gra d'arròs.
    B. Una pastilla de sabó.
    C. Pa amb formatge.
    D. Una fulla d'afaitar.

3. Creus que el CARTELL redactat pel senyor Guillem ha servit per a allò que ell volia? Quina paraula o expressió t'ho fa veure?

4. Quina de les paraules del text significa "careta, generalment de roba o de cartró, amb què hom es cobreix els ulls per a disfressar-se?

5. Quin d'aquests verbs és SINÒNIM de rondinar?
    A. Rodolar.
    B. Remugar.
    C. Rondar.
    D. Romancejar.


   

GALERIA D'ESCRIPTORS-01

RAMON FOLCH I CAMARASA


* Ramon Folch i Camarasa va néixer el 30 d’octubre de 1926 al carrer de la Diputació de Barcelona. És el novè fill de Josep Maria Folch i Torres i Maria Camarasa i Serra.

* Va estudiar al col·legi dels escolapis del mateix carrer de la Diputació fins al 1936, l’any de l’esclat de la guerra civil. El mes de febrer de 1937, fugint dels bombardeigs, la família es traslladà a viure a la casa d’estiueig de Plegamans. Aquells foren anys de fam i d’estretor. L’estada a Plegamans permeten que en Ramon descobreixi el camp i se n’enamori, com es constatarà posteriorment en la seva obra literària. Les seves lectures d’infant les buscava en les històries que el seu pare escrivia.

* El mes de març de 1939 la família tornà a Barcelona i en Ramon es reincorporà al col·legi dels escolapis, on va acabar el batxillerat.

* Acabat el batxillerat, en Ramon comença la carrera de dret a la Universitat. Era l’any 1945. Durant la carrera es guanyava el pa i ajudava a casa fent de corrector per a l’editor Josep Janés Olivé.

* L’any 1950 morí el seu pare, i poc després en Janés, l’editor, li va oferir d’entrar a l’editorial, on va treballar esporàdicament. “Deixava l’editorial, explica, per fer traduccions”. Es va prometre amb Montserrat Pons (la seva primera promesa havia mort abatuda per la tuberculosi). Per poder-se casar amb la Montserrat, l’any 1954, va haver de tornar a l’editorial, que aleshores ja s’anomenava Plaza y Janés. Cinc anys després, s’estrena com a traductor amb el Diari d’Anna Frank. En Ramon i la Montserrat tindran sis fills.

* Entre 1968 i 1973 escriu les “Històries possibles” per a la revista Patufet -que el seu pare havia dirigit-, que va conèixer una segona època d’il·lusions i projectes efímers. En Ramon n’està content, de les seves “Històries possibles” (mil pàgines narratives), tot i que per escriure-les diu que va suar “sang i aigua”.

* L’any 1973, després d’haver aprovat uns exàmens de traductor per a l’Organització Mundial de la Salut, es trasllada a Ginebra (Suïssa), amb la seva família per raons econòmiques. A la ciutat suïssa Ramon Folch hi romandrà tretze anys. Quan va tornar a Catalunya, l’1 de novembre de 1986, tenia seixanta anys. Instal·lat a Plegamans, va escriure els guions per als còmics d’en Massagran i es posà al capdavant de la fundació dedicada a divulgar l’obra dels cinc germans Folch i Torres.

* Ramon Folch ha rebut nombrosos premis i distincions, entre els quals cal destacar la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya i el Doctorat Honoris Causa que li atorgà l’any 2006 la Universitat Autònoma de Barcelona per la seva excepcional tasca de traductor: en Ramon ha traduït al català, de l’anglès, el francès, l’italià i el castellà, més de cent cinquanta obres. Val a dir que la seva obra també ha estat traduïda a altres llengües. A més de traductor, ha excel·lit com a novel·lista (La visita, Sala de miralls, Testa de vell en bronze) i ha escrit obres de teatre per a infants, joves i adults, lletres de cançons i guions de contes i còmics. També és autor d’una biografia, Bon dia, pare!, dedicada al seu pare; un llibre “escrit a raig fet, com gairebé tot el que escric”, explica. 

dimarts, 6 de març de 2012

ELS SECRETS DELS LLIBRES

COM ES FA UN LLIBRE
La matèria primera d'un llibre la proporciona l'escriptor quan decideix transmetre una història o determinades idees per escrit. Amb aquesta finalitat, primer tria la forma en què vol comunicar-se: narrativa, poesia, teatre, assaig... Seguidament, du els seus escrits, originals, a una editorial, que coordina el procés d'elaboració i promoció dels llibres. L'editor, amb l'ajuda dels assessors literaris, tria les obres que considera més adequades per al seu catàleg i posa en marxa la maquinària: es redacta el contracte d'edició amb l'escriptor, es busca un traductor si l'obra està escrita originàriament en una llengua distinta, l'equip pedagògic determina a quina edat va dirigida l'obra, es decideix en quina col·lecció s'inclourà, qui en serà l'il·lustrador en cas que calguin dibuixos, es busquen correctors lingüístics per a detectar i rectificar els errors...


DE LA IMPREMTA AL LECTOR
Amb els textos ja definitius, l'obra de l'escriptor inicia el procés d'elaboració tècnica. El dissenyador de la col·lecció determina com serà la coberta, quin serà el tipus de lletra i el paper que més convenen o les mides del llibre. Els maquetistes seguiran les normes de disseny per adaptar l'obra informàticament: posen número a les pàgines, elaboren l'índex, titulen els capítols, inclouen les il·lustracions, introdueixen correccions al text, etc. L'editor envia el llibre acabat en suport informàtic a la impremta, l'empresa que fabrica físicament el llibre. Una vegada impresos els fulls, l'enquadernador els plega, els cus i els enganxa a les cobertes. Posteriorment s'envien els llibres acabats al distribuïdor, que els reparteix a les llibreries i biblioteques. Mentrestant, els departaments comercial, de comunicació i publicitat donen a conèixer el nou llibre als lectors, protagonistes de tot el procés.

Text elaborat per la Fundació Bromera per al foment de la lectura.